EL POTET MAGIC
Era una tarda d’ aquelles boniques i solejades de primavera que la gent surt a passejar pel carrer.
En Pinotxo, que era un nen molt tafaner, al sortir del cole es possava a berenar assegut en una cadira a la porta de la fusteria del seu pare i li agradava mirar la gent que anava amunt i avall.
Llavors va veure una nena que es queixava i plorava molt.
En pinotxo li va preguntar que li passava i la nena que es deia Xènia li va contestar:
- Doncs que els meus pares no em deixen comprar caramels, perque diuen que tant sols me’n puc menjar un al dia i avui ja me l’he menjat.
En Pinotxo, que tenia molt bon cor, li va dir que no la volia veure trista. Volia que fos una nena que cregués als seus pares. Per aquest motiu li va prometre que si es portava bé li faría un regal.
Passats uns dies, la nena va anar a visitar al Pinotxo acompanyada pels seus pares que li van dir que la Xènia es portava molt bé.
Llavors en pinotxo li va regalar allò que li havia promés.
Era un potet de vidre transparent, que estava ple de caramelets de tots els colors. En Pinotxo li va dir que només s´en podia menjar un al dia i la màgia continuaria tota la vida, però que quan ella fos gran el tenia que donar a un altre nen que estigués trist.
La nena així ho va fer i va tenir caramelets mentre va ser petita i quan es va fer gran li va donar a una nena que es va trobar pel carrer que estava trista.
Diu la llegenda que aquest potet de caramelets encara està donant tombs pel món.
Conte escrit des de l’Aula Hospitalària “Dr. Antoni Cambrodí” Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
Meritxell Fermin Balcells ( mare.)
Laura Pujol Fermin 8 anys
No hay comentarios:
Publicar un comentario